Fitxa tècnica

• Autor: anònim

• Cronologia: VI a.C

• Localització: Museu de l’Acròpolis

• Estil: grec arcaic

• Tipologia: exempta

• Tema: votiu (promesa a algun déu)

• Tècnica/material: cinzell, marbre

Context històric

Caiguda de la tirania a Atenes. Formació de les polis gregues, una època esplendorosa i pertany al període arcaic. Els perses destrueixen Milet. Inicis dels JJOO i la poesia lírica. Filosofia (presocràtic).

Anàlisi formal

Estil: arcaic. Es veu per la inexpresivitat i la falta de moviment a l’escultura (hieratisme). Destaca la frontalitat, policromia i simetria. El somriure és arcaic i la musculatura esquemàtica. Una koré és una estatua d’una dona vestida (nua era tabú) en els homes era el cas contrari (kouros). Actitud estàtica, ulls ametllats i uns cabells amb motius geomètrics (restes de pintura). Es veu com agafava un objecte que d’ha trencat.

Anàlisi conceptual

·Tema: Les korai eren donzelles dedicades al culte

·Funció: votiva

·Significat: estàtua dedicada al culte

• Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates

Cronologia: segle V a.C

Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)

Estil: Grec clàssic

Materials utilitzats: marbre i fusta

Sistema constructiu: arquitravat

Context històric

És una obra representativa del període clàssic grec. La seva cronologia comprèn des de la finalització de les Guerres Mèdiques, on Atenes guanya contra l’imperi persa fins la mort d’Alexandre el Gran. És una etapa esplendorosa per a les polis gregues, sota el govern de Pèricles (sistema democràtic).Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Es construeix l’Acròpoli. Policlet, Dídies, Praxíteles

Anàlisi formal

·Elements de suport i suportats: els elements verticals aguanten les estructures horitzontals. 8 columnes d’ordre dòric a la façana principal Columnes sense base, esilòbat i estereòbat.·Espai exterior i interior: El temple s’alça sobre un estilòbat on s’aixequen columnes dòriques. Els fusts són estriats. No hi ha cap decoració. És un edifici rectangular amb dues sales. ·Estil: edifici a escala humana i es busca la simetria. S’utilizta l’arquitravat amb influències d’art egipci. Simetria.

Anàlisi conceptual

La façana principal mira cap a Orient. L’edifici posseïa una blancor enlluernadora i les línies s’inclinen per corregir distorsions òptiques. Estava decorat amb escultures que ara es troben al Museu Britànic. Significat: hi ha relleus amb escenes de gigantomàquia.  Funció :Era un lloc per ofrenes de déus.

• Arquitectes: Mnesicles

Cronologia: s. V a.C

Localització: Acròpolis d’Atenes

Estil: Grec clàssic

Materials utilitzats: Marbre del Pentèlic

Sistema constructiu: Arquitravat

Context històric: Mateix que Partenó

Anàlisi formal

L’estil és grec clàssic.·Elements de suport i suportats: busquen harmonia. Ordre jònic (espirals al capitell) fust estriat S’utilitzen figures de dones com elements de suport.. Espai exterior i interior: irregularitats en el terreny. Està dividit en 6 espais.Va ser construït respectant una olivera i una font degut al seu significat. A la façana veiem 2 nivells de l’edifici. S'accedeix a través d’un pòrtic que conta de columnes jòniques, un arquitrau, el fris i el frontó. 

Anàlisi conceptual

El temple fou dedicat al rei Erecteu, la deessa Atenea, al déu Posidó i a Cècrops. Són dos temples units, un d’Atenea amb columnes jòniques i un dedicat a Posidó. Hi ha una tribuna sostinguda per 6 figures (cariàtides). Posid´p va fer brotar aigua i Atena va fer crèixer una olivera de les roques. Cècrops va ser el primer rei d’Àtic. Funció: honorar a la deessa Atena

• Arquitectes: Cal·lícrates

Cronologia: V a.C 421 a.C

Localització: Acròpoli d’Atenes

Estil: Grec clàssic

Materials utilitzats: marbre blanc

Sistema constructiu: arquitravat

Context històric: Partenó

Anàlisi formal

L’estil és grec clàssic, jònic, que és visible pels capitells de les columnes. Construït amb un sistema d’arquitravat. Fet a mesura de l’home (antropocèntric), amb raó, natura, harmonia. La planta és simple i rectangular amb 2 pòrtics (pronaos i opistodomos). L’espai intern només té una estança on hi havia una estàtua que representava la victòria. L’edifici es troba sobre unes grades. Elements suportats: arquitrau amb tres franges i al fris mètopes i tríglifs.

·Exterior: rectangular, 4 columnes i orientat a l’est. El timpà no està decorat.

Anàlisi conceptual

Temple en memòria d’Atena. Fet per donar les gràcies (no per resar), ja que les cerimònies religioses es feien a l’exterior. Amb  l’edifici es volia commemorar el tractat de pau  que es va signar amb els perses després de les Guerres Mèdiques. Els frisos representen     conflictes bèl·lics amb bels persesi les escenes mitològiques (gigantomàquia).

• Autor: Miró

• Cronologia: s. V a.C (460 a.C)

• Localització: Museu Britànic

• Estil: clàssic

• Tipologia: exempt (peana)

• Tema: ideal anatòmic d’un atleta

• Tècnica/material: talla, bronze

Context històric: Partenó

Anàlisi formal

L’estil és grec clàssic. Característiques: harmonia, raó, natura. Hi ha poca expressivitat a la cara (hieratisme) com al grec clàssic i els rínxols tenen motius geomètrics i poc moviment al cap. Es veu reflectit el cànon de Policlet. És una escultura exempta i de composició plana (té sentit pel davant i pel darrera).  L’estructura és un triangle invertit i hi ha contracorbes. Originalment era de bronze i la còpia de marbre. La tècnica és talla.

Anàlisi conceptual

·Tema: jove atleta representat en moment de màxima concentració abans de llançar el disc.

·Significat: captació d’un instant i expressió de la força del moviment.

·Funció: monument públic.

• Autor: Policlet

• Cronologia: s.V a.C

• Localització: Nàpols

• Estil:clàssic

• Tipologia: exempta

• Tema: esportiu

• Tècnica/material: bronze a l’original, marbre a la còpia

Context històric: Partenó

Anàlisi formal

Grec clàssic: raó, harmonia, natura etc. Cànon dels 7 caps. Moviment contingut (hieratisme. antropocentrisme. Rigidesa i frontalitat. Còpia romana. Original en bronze. Unifacialitat. Un sol bloc de marbre 

Policlet esculpeix la figura d'un jove atleta totalment nu d'en peus i que sosté amb la mà esquerra una llança actualment perduda. Tendeix al realisme i l’escultura té una musculatura molt marcada, sobretot al tors. Hi ha un lleuger contrapposto. Soca

Anàlisi conceptual

·Tema: esportiu.

·Funció: commemorativa, d’homenatge

·Significat: un atleta en estat de repòs abans de llançar una llança. Vol mostrar la perfecció física i l’intel·lecte a través del cànon de proporció. Ens mostra orgull de guanyador.

• Arquitectes: Policlet

• Cronologia: s. IV a.C

• Localització: Epidaure (peloponès)

• Estil: grec hel·lenístic

• Materials utilitzats: pedra

• Sistema constructiu: arquitravat

Context històric

Moment d'unificació de les polis gregues i conquesta de l’imperi persa. L’època era pròxima a la mort d’Alexandre Magne. Agafen molta importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam.  

Anàlisi formal

Va ser un pas de l’estil grec clàssic a hel·lenístic. Trasllat dels centres artístics a llocs perifèrics: Rodes; Alexandria i Pèrgam. Paulatina desaparició de les característiques clàssiques: raó, harmonia i bellesa.  Elements suportats: aprofiten les pendents del terreny. A les graderies van construir edificis per mantenir l’estructura i que no caigués (apuntalar).  Espai exterior: L’espai interior conté una orquestra, la càvea (graderies), l’escenari i proceni. No hi havia una entrada determinada.

Anàlisi conceptual

Al principi es realitzaven actes d’homenatge a Dionís, tot i que al final s’acabaven realitzant festes. L’escenari era al terra quan es va construir. Des de qualsevol lloc es veu i s’escolta l’escenari. No hi ha façana. Es representaven tragèdies dels dramaturgs clàssics.

Fitxa tècnica

• Autor: Praxíteles

• Cronologia: s. IV a.C

• Localització: Museu Arqueològic d'Olímpia

• Estil: grec clàssic

• Tipologia: exempta

• Tema:mitològic

• Tècnica/material: cinzell/marbre

Context històric

Teatre d’Epidaure. única obra de l’autor que ha arribat a l’actualitat.

Anàlisi formal

Home que li manca el braç dret i té un nen a l’altre braç que està tapat amb una túnica molt realista que tapa el tronc d’un arbre que dóna suport a l’estructura. Les cames són una reconstrucció ja que no hi tenia al trobar-la. Esvelt, refinat, elegant i amb una musculatura evident però gens voluminosa. La proporció del cos de Dionís no està perfectament aconseguida encara. L’obra estava policromada

Al braç dret tenia raïm, que és el que mira el nen. Destaca el contrapposto (peu més avançat que l’altre) creant una corba praxiteliana. Hi ha realisme als cabells i es segueix el cànon dels 7 caps. Escultura exempta i esculpida amb cinzell. Copia romana, ja que l’original és en bronze. Un sol bloc de marbre. Visió unifacial.

Anàlisi conceptual

·Tema: Dionís fill de Zeus i Sèmele (infidelitat) era perseguit per Hera. Zeus mana a Hermes portar-lo amb les nimfes havent transformat a Dionís en un nen per a que el cuidin.

·Funció: feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, ja que els seus patrons eren Dionís i Hermes respectivament.

• Arquitectes: anònim

• Cronologia: s. II a.C

• Localització: Museu a Berín

• Estil: grec hel·lenístic

• Materials utilitzats: marbre

• Sistema constructiu:  arquitravat

Context històric

Els escultors i arquitectes de Pèrgam eren caracteritzats per la seva monumentalitat. La mort d’Alexandre Magne va fragmentar l’Imperi Macedoni i la cultura grega es va traslladar a l’Orient (Pèrgam i Alexandria). Als anys 30 van fer una excavació on va ser trobat l’altar i es va traslladar a Berlín.

Anàlisi formal

L’estil és hel·lenístic destaca la monumentalitat i la teatralitat. És mantenen conceptes com l’antropocentrisme i trenca els cànons de serenitat degut a la dinamització de la composició mostrant sentiments. 

Elements de suport: podi. Es veuen columnes jòniques i la façana en forma d’ “U” i deixa enmig una escalinata.  columnata jònica amb entaulament i coberta plana -decorada amb

diversos animals fantàstics i mitològics. Decoració escultòrica: les parets exteriors estan decorades per un fris alt i el pati interior esculpit. Es conserva el fris exterior on es veuen escenes de gigantomàquia. 120 m. De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de la Gigantomàquia dins la manera expressiva i dinàmica de la estatuària hel·lenística. 

Anàlisi conceptual

·Funció: funcions religioses i sacrificis en honor a Zeus

·Tema: 2 frisos un interior i un altre exterior amb escenes de gigantomàquia

·Significat: conmemorar victòries bèl·liques. Personatges rellevants: Zeus i Atena. victòria del poble atàlida [identificat amb els deus] sobre els bàrbars gàlates (gegants).

• Autor: anònim

• Cronologia: s.I a.C

• Estil: Romà imperial

• Tipologia: temple

• Materials: pedra

• Localització:França

• Sistema constructiu: arquitravat

Context històric

Inici imperi Romà i es creen províncies. Romanització: transmissió a tots els territoris conquerits els mateixos trets polítics econòmics i socials. Reben influència dels etruscos. Època imperial.Màxim període de l’expansió de l’Imperi romà. Sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist. 

Anàlisi formal

Temple hexàstil i d’ordre corinti. Estil Romà Imperial i destaca la funcionalitat, la i el material  és la pedra. Espai  exterior: els  elements suportats són les columnes corínties i els murs. Al pòrtic veiem 6 frontals i 2 als costats (exemptes).  Pòrtic i cel·la sense opistòdom. Damunt d’un podi i una escalinata d’accés. La resta estan enganxades al mur. Destaca l’escalinata amb un pòdium elevat. Es veu diferent de cada costat, a diferència dels grecs, i la part posterior no té importància.

Anàlisi conceptual

Funció: religiosa i per  Romanització dels territoris conquerits. Culte imperial.

Significat: manada construit per Agripa (governador de Gàl·lia), en honor als déus i a Gai i Luci (néts de l’emperador). 

Fitxa tècnica

Autor: desconegut

Cronologia: s.I a.C

Localització:Museu Ara Pacis, Roma

Estil: romà imperial

Material/tècnica: marbre, talla

Tipologia: altar

Tema: commemoratiu

Context històric

Trobat a unes excavacions i reconstruït al 1938. Va ser construït a l’època de l’imperi romà amb l’emperador Octavi august. Roma es divideix per províncies degut a la dificultat per controlar tot el territori. Pacificació entres Hispània i Gàl·lia. Va ser construït pel senat a Roma i va caure en desús.

Anàlisi formal

Planta rectangular, sense sostre. Protegeix un altar. Té dues entrades, una a l’oest i una altra a l’est pels animals dels sacrificis. Té sanefes amb motius geomètrics. A la part superior hi ha figures humanes i ala inferior motius geomètrics amb fulles d’acant. Compta amb 4 pilastres (columnes adossades) que son corintis. A les figures es representen moments de la pau d’August. S’acopla l’escultura i l’arquitectura. Destaca la profunditat de les escultures i l’estil és de personatges concrets, no són models. Té realisme, profunditat, detallisme i es narren històries.

Anàlisi conceptual

Funció: commemorativa (pau entre Hispània i Gàl·lia) i religiosa

Significat: escenes mitològiques sobre els orígens de Roma

Fitxa tècnica

• Autor: Agesandre i AA (els seus fills)

• Cronologia: s. I

• Localització: Museu del Vaticà

• Estil: hel·lenístic

• Tipologia: grup exempt

• Tema: mitològic

• Tècnica/material: cinzell (talla) /marbre

Context històric

Aquesta obra va ser trobada a Roma s. XVI. La còpia de marbre pertany al segle I a.C. La mort sobtada d’Alexandre va fragmentar l’imperi i la cultura grega es va traslladar a l’Orient. A Pèrgam hi havia una escola d’escultura brillant.

Anàlisi formal

Estil grec hel·lenístic. Dramatització de les composicions trencant cànons de serenitat. Busca la màxima expressivitat i mostra sentiment de sofriment i patiment (pathos). És en estil molt realista. Veiem serps, l’element que uneix les tres figures. Les cares formen un triangles, mentre que hi ha un alínea en diagonal. Els nens es veuen amb cos d’adult. 

La musculatura està treballada i els personatges tenen arrugues i boca mig oberta (antigament era antiestètic). L’escultura és en marbre i grupal exempta.

Anàlisi conceptual

·Tema:  la Guerra de Troia. Laocoont va advertir als ciutadans de que el cavall era una trampa i el va matar dues serps que sortien del mar. Els ciutadans van deduir que era un càstig de Posidó i van fer entrar al cavall

·Funció:decorativa

AUGUST DE PRIMA PORTA

Autor: ?

Cronologia: I d.C

Localització: Museu del Vaticà

Estil: romà imperial

Material: marbre

Tècnica: talla

Tipologia: exempta

Tema: commemoratiu

Context històric

Inaugura un nou tipus d’escultura (es busca la reproducció de la realitat). L’autor coneix l’escultura grega. Es creen províncies. Emperador Octavi August.: Època imperial. Romanització. Divisió en Províncies. Pau d’August. Màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist.  

Anàlisi formal

Estil: Romà Imperial. Figura masculina vestida amb roba militar. Porta una cuirassa amb baix relleu. Té un braç alçat que indica poder i la seva cara expressa serenitat. El nen és Cupido o Eros. Característiques formals i estructurals: Escultura d’embalum rodó; contrapposto a la manera del Dorífor de Policlet. Unifacialitat. Alts relleus en la cuirassa. Técnica: Fosa en l’original i talla en el que analitzem. Materials: bronzo en l’original i marbre de Carrara a la còpia de l’any 14 d.C. Al voltant de la cintura hi ha una capa anomenada paludamentum.

Anàlisi conceptual

Tema: Retrat idealitzat d’August.

Significat :Fet per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispània. Iconografia: A la cuirassa detalls dels èxits a la Gàl·lia i Hispania; també hi son representats Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. Identificació del poder polític i religiós. Funció: Propagandística del poder Imperial.

Autor: ?

Cronologia: I d.C 

Localització: Roma

Estil: Romà imperial

Material: formigó, pedra, maó i marbre

Tipologia: amfiteatre

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Context històric

Època de l’emperador Flavi, tot i que el va inaugurar l’emperador Tit. Era una de les millores èpoques de l’imperi romà, on es va dividir en províncies degut al seugran tamany. Va estar en funcionament durant 5 segles. Va caure en desús i dos terratrèmols van provocar la ruina parcial. Societat amb religió politeista. Alt imperi romà: des del segle I aC fins el II dC. Nou sistema polític, liderat per l’emperador. L’emperador gaudia de tots els poders tant: legislatiu, executiu, judicial i fins i tot religiós.  Solida estructura social, jurídica, política i comercial. Romanització: procés d’implantació de la llengua i cultura romana als territoris conquerits. El llatí era la llengua oficial de l’ imperi.

Anàlisi formal

Planta el·líptica.  Superposició d’ordres: dòric toscà, jònic i corinti. Un quart pis o àtic estava

decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i el sol. Complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta. Es compon d’una superposició de pisos comunicats per escales i rampes. Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (marbre travertí), tova i pedra.  Hi havia trampes per pujar animals

Anàlisi conceptual

Significat: Glorificació de la família Flavia. Anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 metres de l’emperador Neró.

Funció: Lloc d’espectacles gratuïts per tenir entretingut el poble. S’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes) i fins i tot batalles històriques i naumàquies (batalles navals) Manifestació d’un tarannà benefactor i alhora propagandístic.

Autor:  ?

Cronologia: I D.C 

Localització: Tarragona

Estil: romà imperial

Material: pedra calcària

Tipologia: aqüeducte

Sistema constructiu: arquitravat i voltat 

Context històric

La societat urbana romana feia un elevat consum d’aigua. A banda de les necessitats vitals (cuina, beguda) estava socialitzat el costum dels banys [termes], a banda d’altres necessitats (reg de jardins sagrats). 

El segle I aC veu la plena romanització de Tàrraco, elevada a la categoria de colònia (= ciutat romana) per Juli Cèsar.Octavi, des de Tàrraco, dirigeix la conquesta-pacificació definitiva d’Hispània  Tarragona estarà assortida per tres aqüeductes. El Pont del Diable és un d’ells, possiblement el més antic que rep les aigües del riu Francolí.

Anàlisi formal

Pedra local, tallada en aparell rústic isòdom (pilars). Originalment recoberta parcialment d’estuc. El canal d’aigua (specus) de 80 cm d’ample transcorria per la part superior,

possiblement entubat. L’obra s’estructura en dos nivells d’arcs de mig punt, tots de la mateixa llum, per bé que d’alçada diferent en adaptació de la topografia.  El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, sense utilitzar cap

mena d’argamassa o de material aglutinant Els carreus presenten forma d’encoixinat, excepte les dovelles dels arcs, que són llises.  L’aigua es depurava al castellum aquae [torre de l’aigua] i després es distribuïa per la ciutat per mitjà de canonades de plom. Funcionalitat, monumentalitat.

Anàlisi conceptual

Significat: L’obra manifesta el poder i l’eficàcia de Roma. Manifesta als autòctons la importància i els beneficis d’acceptar aquest poder. Als romans els recorda la grandesa de Roma. Funció: Obra eminentment pràctica. Salva una vall mitjançant un pont gran i elegant, permetent que el llarg canal estalviï una complicació topogràfica (drecera), sense alterar el pendent necessari per mantenir la pressió d’aigua. Abastir d’aigua la capital de la Tarraconense.

Autor : anònim.

Cronologia: IId.C  175 d.C.

Estil :  Roma Imperial.

Localització a Roma.

Tècnica: la tècnica amb què va estar esculpit és la fosa i soldadura.

Forma: és un tipus d’escultura exempta o de volum rodó.

Tema: és un retrat de l’emperador Marc Aureli saludant a les seves tropes.

Context històric 

Al període imperial (31 aC-476 d.C) atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, va establir un nou sistema polític, liderat per un emperador, dividint el territori en províncies.

Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influencia cultural grega. L’art va ser un instrument bàsic de l’ostentació de poder i es construïren edificis públics i privats a totes les ciutats romanitzades. Hi havia la necessitat de destacar qui ocupava el cim jeràrquic: L’emperador o cèsar.Preeminència del cèsar sobre tots els altres homes (recorrent, si s’escau, a la divinització). Per altra banda, es multiplicaren les representacions que multiplicaven la seva presència en imatge. L’objectiu era familiaritzar i fidelitzar la població amb el seu dirigent. L’emperador Marc Aureli, tot i que va haver de recórrer a la guerra per a mantenir la seguretat de l’Imperi, era home d’ideals humanitaris amb convivència pacífica i enriquidora.

Anàlisi formal

Obra d’embalum rodó. Obra realitzada en bronze, fabricada a partir de diversos motlles soldats i completada amb detalls fets a base d’incisions o batuts. D’excel·lent factura i gran qualitat, fet que palesa el treball d’un artista (de fet, probablement un equip) altament qualificat. Malauradament, tal com sol ser comú en període imperial, ignorem completament la personalitat i el nom de l’autor. Obra pensada per ser vista des de múltiples punts de vista malgrat que potencia la visió frontal. Cal destacar els abundants rissos de la barba i el cabell que contrasten amb les suaus faccions del rostre.Realisme. Auge del retrat 

Anàlisi conceptual

Tema: Es tracta de la figura eqüestre (muntada a cavall) de l’emperador romà Marc Aureli, que posa de manifest tota la seva grandesa i poder.

Significat: El gest, molt semblant al d’algunes representacions d’Octavi (primer emperador, 16 aC.-14 d.C.), ha estat interpretat com una manifestació de clemència. Aquesta suposició vindria confirmada per la figura d’un cabdill bàrbar, citada per una font medieval però perduda, que era sota la pota enlairada del cavall. L’emperador es manifesta d’aquesta manera com un general invencible. Però el fet d’anar vestit de civil i desarmat, ens humanitza el personatge perquè indica que es tracta d’un pacificador, no d’un conqueridor.

Funció: Commemorativa d’exaltació de l’emperador. Única estàtua eqüestre conservada de la iconoclàstia cristiana, al ser confosa amb la figura de Constantí primer emperador cristià. 

• Autor: anònim

• Cronologia: s.II 

• Estil: Romà imperial

• Tipologia: temple

• Materials: marbre, maons, fusta i granit

• Localització:Roma, Italia

• Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Context històric

Atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran s’opta per un nou sistema polític, liderat per un emperador i es divideix el territori en províncies. Romanització. Globalització cultural Solida estructura social, jurídica - dret romà - política i comercial. Màxima expansió de l’Imperi romà. Adrià. 

Anàlisi formal

Estil: funcionalitat i simetria. Element principal és la cúpula, tambor subjectat per 8 pilars. Oculum al sostre. Per fora hi ha un pòrtic de 8 columnes amb capitells diferents que subjecten l’arquitrau i un timpà sense decorar. Cassetons i pintures.

Anàlisis conceptual

Representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. La gran cúpula simbolitzava la volta celeste que, segons els romans, cobria la terra a manera de cúpula. L’òcul central és la representació del Sol. Funció: Temple dedicat a tots els déus i emperadors divinitzats com es deriva del seu nom: pan= tot i theos= déu. Significat: espai d’unió entre home i divinitat.

Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet

Cronologia: s.VI

Localització:Istambul

Estil: Bizantí

Material/tècnica: maó i marbre i a l’interior mosaics

Tipologia: basíl·lica

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Context històric

L’Imperi Bizantí recull l’herència clàssica romana imperial, impregnada de caràcter cristià, i molt reelaborada amb originalitat, que conforma tota la sensibilitat de l’època, amb les particularitats que li donen la llengua pròpia (el grec), i la seva ubicació i geopolítica (dins l’àmbit mediterrani oriental, pont entre Orient i Occident); es manté, pressionat pels musulmans que, finalment el conqueriran, amb una gran permanència cultural i artística, durant tota l’Edat Mitja. La cultura bizantina és el model on vol emmirallar-se tot l’Occident europeu feudal, especialment a l’època romànica. 

Anàlisi formal

Planta: Planta quadrangular. Espai interior: L’espai interior, sobre un eix W-E, indicant l’Est el sentit principal, on hi ha l’absis i l’altar, queda determinat per la gran cúpula que corona la nau central; té un anell de finestres a la seva base que alegren amb llum l’interior del temple, el seu pes el reben dues mitges cúpules que el condueixen cap els fonaments mitjançant altres voltes, pilars i murs. Espai de transició entre l’interior i l’exterior: nàrtex. Espai exterior:L’exterior queda determinat pel perfil de les cúpules i en donen els trets més característics. Elements de suport: murs i columnes de marbre, d’ordre bizantí. Elements suportats: voltes i cúpules. Treuen símbols cristians i afegeixen medallons d’escrits àrabs. Primera vegada que apareixen les petxines. Terra policromat. buscar parts

Anàlisi conceptual

Significat: La Basílica de Santa Sofia és, d’una banda, un recurs de propaganda política de Justinià; d’altra banda presenta una icona de l’Univers: s’hi acaren el Cel (a les parts corbades de la volta i a l’absis, on hi ha l’altar) i la Terra, part de baix i especialment les naus, de línies rectes, on es disposen els fidels; les parts celestials es conformen mitjançant línies corbes i les terrenals fan servir les rectes. Funció: religiosa: l’àmbit on es reuneixen els fidels per celebrar la Litúrgia; era la Catedral de Constantinoble i el temple més important de l’Imperi. Després de la conquesta turca (1453) va adaptar-se com a mesquita (aixecant-se els minarets), i servint de model per altres 

Autor: desconegut

Cronologia: s.VIII

Localització: Còrdova

Estil: islàmic/ hispanomusulmà

Material/tècnica: pedra, maó, poca fusta i guix

Sistema constructiu: voltat i arquitravat

Tipologia: mesquita

Context històric

785-788 ampliada successivament el 883, 855, entre el 962 i el 966, i el 987. La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern d’Abderraman I, desprès d’haver-la elegit com a capital del califat. Es va construir al terreny que havia ocupat l’església visigòtica de san Vicente. Període califal independent de Damasc. Reconquesta: regnes cristians al Nord de la península i musulmans al sud. 

Anàlisi formal

Estil hispanomusulmà. Influencies de l’art romà, l’art bizantí i el visigòtic. Decoració de quatre tipus: geomètrica; vegetal; arabesca i cal·ligràfica. Absència de temes figuratius amb la figura humana. Arc de ferradura. Reutilització de materials.  L’element més important és el pati de columnes on cada columna és diferent superposant-les donant sensació de grandària. En alguns trams arriba a 15m. Hi ha 19 portes per accudir-hil. Parts; quibla: mur on indica a la Meca, Mihrab: lloc on hi és qui dirigeix l’oració. Les dovelles són blanques (pedra) i vermelles (maó).  Planta: recinte rectangular amb dinou portes que donen a l’interior. Dividida en dos parts: pati dels taronger (descobert, sahn), on hi ha el minaret i quatre fonts.  Cala d’oració o haram. Columnes reaprofitades romanes i visigòtiques amb dues fileres d’arcades sobreposades de mig punt i de ferradura. Al final de la nau central hi ha el mirhab orientat a Damasc i no a la Meca. Més tard s’afegiren 8 naus. 

Anàlisi conceptual

Lloc on els fidels adoren a Al·là a la terra per complir el precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita. Finalitat política: lloc on el califa controlava a les classes aristocràtiques i politiques. 

Autor: desconegut

Cronologia: XI

Localització: Pontevedra

Estil:  romànic

Material:granit

Tipologia: esglèsia

Sistema constructiu: voltat i arquitravat

Context històric

Manada construir per Alfons VI i l’obisp Diego Peláez en 1150. Està molt lligat a l’apòstol Santiago. El cadàver de l’apòstol va aparèixer allà i li van fer una catedral, que es on romanen les seves restes. Recuperación de Europa siglo XI. Éxito de los caminos de peregrinación Uno de ellos será el Camino de Santiago.  En la Península el siglo XI crisis del califato y reinos taifas que facilita la reconquista.

Anàlisi formal

Davant de la plaça de l'obradoiro hi ha unes escales que donen al nàrtex on hi ha escultures ara policromades. Pòrtic de la glòria. L’edifici té una planta de creu llatina. Hi ha 3 naus, on la central és la més ample. Els elements de suport són pilars cruciformes. Hi ha poca iluminació. Parts: àbside, absidiols, deambulatori i transsepte. Botafumeiro: els capellans hi fiquen incens. S’acullen pelegrins i és patrimoni de la humanitat. Hi ha uniformitat, simetria.

Anàlisi conceptual

Funció: religiosa, de culte. Custòdia les reliquies de Santiago. Significar: la planta en creu fa al·lusió a la de Crist.

Autor: desconegut

Cronologia: XI

Localització: Girona

Estil: Romànic

Tècnica: brodat de llana

Tema: religiòs

Context històric

És l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en la que apareix l’orde del Cister; es prediquen les croades; al segle XII s’inicia l’eclosió del Gòtic i el creixement de les ciutats, i s’accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. A Girona hi havia, a l’època, una important comunitat jueva: hi ha imatges jueves que poden estar a la base del disseny del Tapís.

Anàlisi formal

Estructura de gran rigor i claredat compositiva; ús de colors plans, amb figures i textos. Format quadrangular amb estructura també quadrangular dins de la qual s’inscriu un cercle, combinant així harmoniosament dues figures geomètriques contradictòries (quadratura del cercle); centralització molt vigorosa; ús de moltes seccions, que compartimenten l’espai, on apareixen diferents figures. Tècnica i suport: superfície plana de dues dimensions teixida amb llana de colors sobre sarja de llí. És un tapís teixit, el que resulta original com a representació artística. 

Anàlisi conceptual

Tema: Els dotze mesos de l’any, les estacions; els quatre vents, el Pantocràtor, el mite de la creació del món, en les seves diferents parts: l’Esperit creador de Déu , llum i tenebra, diferenciació de la Terra i l’Aigua, divisió de les Aigües, el Sol i la Lluna, les diferents criatures, creació d’Eva i Adam.

Significat: La imatge presenta alhora dos cicles temporals: el de Déu creant el Món, circular i centralitzat,que es va donar una vegada, i el dels homes

Funció: decorativa

Autor: desconegut

Cronologia: s.XI

Localització: Cardona

Estil: romànic

Material/tècnica: pedra

Tipologia:església

Sistema constructiu: voltat i arquitravat

Context històric

Les primeres informacions sobre aquesta església daten de l’any 980; es té constància que hi vivia una comunitat de clergues. El 1019, el vescomte Bermon d’Osona i Cardona –probablement assessorat per l’abat Oliba- , que dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, va reactivar aquesta comunitat. L’any 1029, el mateix vescomte Bermon va subvencionar les obres de l’actual església de Sant Vicenç de Cardona –d’arquitecte desconegut-, que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Erill. 

Anàlisi formal

Fet de pedra. L’espai té 3 nau, un nàrtex i transsepte molt curt. A l’exterior hi ha alts murs que sustenten les bòvedes. Murs molt gruixuts i planta basilical. Hi té finestres cegues. Sant Vicenç de Cardona és un dels exemples més representatius del romànic català. Edificis fets amb pedra petita, simplement desbastada. No hi ha cap decoració escultòrica. Cimbori octogonal. Un transsepte molt curt

Anàlisi conceptual

L'església no va ser pensada a escala humana i per això ressalta considerablement i s'integra en l'entorn perquè la pedra amb què va ser construïda fou extreta de la rodalia.

FUNCIÓ: Aquest conjunt arquitectònic va ser construït per servir d'edifici de culte. 

Autor: desconegut

Cronologia: finals s.XII

Localització: Palermo, Sicília

Estil: Bizantí

Material/tècnica: mosaic

Tema: religiòs

Context històric

La Catedral de Monreale va ser edificada pels conqueridors normands, que es van establir a Sicília després d’expulsar als sarraïns, dins del moviment de redreçament de l’Occident europeu a partir del segle XI. És un temple cristià que denota la forta influència de l’Imperi Bizantí a l’àrea, cultural i econòmica. 

Anàlisi formal

Figures ordenades en 2 frios dividits per una sanefa. A dalt tenim el Pantocrator (Crist). Té els dits creuats representant que el fill i el pare són la mateixa persona. Són hieràtics i hi ha jerarquia a les figures. Mosaic format per tessel·les. Els fondos daurats generen una impressió de lluminositat i magnificència (atractiva pel poble). La planta és de creu grega. Predomini del dibuix. El mosaic atorga una qualitat vibrant, esclatant al conjunt, adient per l’efecte transcendental; els fondos daurats serveixen pervproduir una impressió de lluminositat i magnificència, que resulta molt atractiva pel poble, i, pervexpressar que la representació és la d’una realitat atemporal. Composició: Simetria; hieratisme manca de perspectiva. Perspectiva jeràrquica. Tècnica: mosaic: (caldrà fer alguna referència a la tècnica d’opus tessellatum). Suport: mur 

Anàlisi conceptual

Tema: 1. A la part superior, en una posició que manifesta superioritat, hi ha el Totpoderós (Pantocràtor), de proporció més gran que els altres per mostrar un dels trets de la identitat  divina; el suport corbat del quart d’esfera manifesta que es troba al Cel (que a l’època es considerava circular); manifesta les seves dues naturaleses (humana i divina en els dos dits units) i la Trinitat, en els altres tres dits que es toquen; la roba manifesta que és un ésser celestial (mantell blau) de categoria reial (franja daurada); el llibre obert diu que és la llum del món. 2. A sota hi ha la theotocós [Mare de Déu amb el Nen Jesús]. acompanyada d’àngels i sants; 3. Més avall es representen els apòstols. 4. Altres sants, al voltant de la finestra. Significat: Irrupció del món celestial a l’àmbit mundà, amb estricta jerarquia, i simetria. Funció: Cultual i didàctica. 

Autor:

Cronlogia: XII

Localització: França

Estil: Romànic

Materials: talla,pedra

Context històric:mateix tapís de la creació. 1110-1115.Fundació de l’orde del Cister per Sant Bernat de Claravall. Inicis del floriment de l’artesanat i el comerç a les ciutats. Incipient burgesia. Forta influencia de l’església. 

Anàlisi formal

Pantocrator al centre i tot el timpà està decorat. Horror Vacui. Es veuen als 4 evangelistes representats amb 4 animals: lleó, brau, àguila i un àngel. Totes les figures miren a Déu. Es veuen representats els ancians de l’apocalipsi (24). Les circumferències alguns afirmen que són rodes de foc que simbolitzen l’infern. Déu és l’únic hieràtic.El mainell divideix la portalada en 2. Déu és l'únic hieràtic. Alt relleu. Composició en tres registres horitzontals, separats per una sanefa en forma d’onades de mar. Les figures s’adapten al marc arquitectònic. Composició simètrica. Perspectiva jeràrquica. Material: pedra. Alt relleu. Composició en tres registres horitzontals, separats per una sanefa en forma d’onades de mar. Les figures s’adapten al marc arquitectònic. Composició simètrica. Perspectiva jeràrquica. Material: pedra.

Anàlisi conceptual

Tema: Teofania.[visió de Déu al final dels temps]. Significat: En el centre la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge, de cos sencer beneint amb la ma dreta i el llibre amb l’esquerra. Tetramorf Marc (lleó), Mateu (àngel), Lluc (brau) i Joan (àguila).Finalitat pedagògica, s'ensenya que algun dia moriràs i Déu et farà un judici. Ordre jeràrquic. La llinda està decorada en rodes de foc que representen el foc de l’Apocalipsi. Model literari: Apocalipsi de Sant Joan. Funció: didàctica religiosa.

Autor: Mestre i taller anònim del Roselló

Cronologia: s. XII

Localització: Monestir de Santa Maria de Ripoll

Estil: romànic

Material/tècnica:  pedra sorrenca 

Tipologia: relleu 

Tema: bíblic 

Context històric

L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat Oliba, l’impulsor, qui era considerat l’ideòleg i el promotor de tota l’abadia, va fer que la datació d’aquesta obra és situés a la primera meitat del segle XI, estudis més recents n’han atribuit l’autoria al taller d’un mestre anònim del Rosselló, qui es va instal.lar a Ripoll en una data posterior al 1151. 

Anàlisi formal

 La portalada de Ripoll es presenta a manera d'arc de triomf. Consta d'un sòcol sobre el qual s'aixequen dos cossos: un d’inferior, a cada costat dels muntants de l'arc central, limitat per columnes sota la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l'arc; i un altre de superior, delimitat també per dues columnes situades en els extrems i una cornisa dentada que els separa d'una zona superior. Aquest es presenta com un sol fris sobre els cossos inferiors i les arcuacions. Horror vacui (por al buit).Ús de la perspectiva jeràrquica en la representació de Crist en el fris superior, i la supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic. Tècnica: Talla amb cisell. Material: pedra. El deteriorament. Tot i així, és admirable la cura detall dels ornaments i en els plecs de les vestidures, així com també el dinamisme d'algunes escenes. En les arquivoltes sostingudes per columnes la decoració és molt rica i variada: ornamentació vegetal i geomètrica, signes del zodíac, els mesos de l'any, i històries de la vida de sant Pau, sant Pere, Caín i Abel, Daniel i Jonàs.

Anàlisi conceptual

 El complex programa iconogràfic de la portalada de Santa Maria està en part inspirat en els textos de la gran Bíblia de Ripoll. La façana està dedicada a la Glòria de Crist, i es distribueix en diferents frisos superposats. Dalt, Déu en majestat envoltat per quatre àngels i dos símbols dels evangelistes,i acompanyat pels 24 ancians de l’Apocalipsi. En un nivell inferior, al centre, els dos altres símbols dels evangelistes, i 22 benaurats, apòstols i profetes. Els dos frisos inferiors presenten escenes de l'Èxode i el Llibre dels Reis. Sota, i en una mida superior, s'emmarquen en arcs de mig punt el rei David acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada per diversos personatges històrics. En el penúltim fris estan esculpits diferents animals del bestiari medieval relacionats amb l'Infern, i finalment en el sòcol apareixen més animals i els set pecats 

Autor: desconegut

Cronologia: mitjans XII

Localització: Barcelona

Estil:romànic

Tècnica: talla a fusta

Tema:religiós

Tipologia:exempta

Context històric

És l’època de plenitud feudal, d’economia agrària, en què apareix l’orde del Císter. Es prediquen les croades. S’inicia l’eclosió del gòtic i el creixement de les ciutats, i s’accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions de caràcter civil que aniran afermant-se fins a fer-se les més importants. Incipient burgesia. Forta influència de l’Església.

Anàlisi formal

Figura exempta. Alt relleu. Unifacialitat. No hi ha proporcionalitat degut a que el cos és molt gran comparat amb la creu. Hi ha simetria desde la clenxa al cap. Hi ha excepció en el cap (inclinat). No porta corona. Va vestit (no nuu, com és habitual). A la túnica hi ha un cenyidor (cinturó). Predominen els colors blau i vermell. La cara mostra hieratisme, rigidesa i frontalitat, inexpressivitat. Rigidesa. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen amb els peus.Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra. Tècnica i materials: talla de fusta de xiprer policromada amb pintura al tremp.

Anàlisi conceptual

Funció:religiosa, pedagógica devocional

Simbolisme: creu: càstig imposat als pitjors delinqüents. A Jesucrist el creuen per predicar contra del judaisme.

Tema: la tradició ha transmès la llegenda que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser esculpida per Nicodem, que juntament amb Josep d’Arimatea va davallar el cos de Jesús de la creu i el va sepultar. 

Autor: desconegut

Cronologia: XII

Localització: BCN

Estil: romànic

Tècnica: fresc

Suport: mur

Tema: religiós

Context històric

Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller eren originaris del nord d’Itàlia. Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirir per la Junta de Museus de la ciutat de Barcelona, que, entre el 1919 i el 1923, sota el mandat de Puig i Cadafalch.  L’extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo. És patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Anàlisi formal

Tema: passatge de l’apocalipsi de St Joan de  l’apocalipsi (com pensava que s’acabaria el món). Representat a Déu pare, el tetramorf i el cel. El Pantocrator es troba a una màndorla. Hi  predomina la línia corba, contornejant les figures, el socolors són clars i purs, sense barrejar. Els apòstols representen la força de l'església i la part de sobre, cel cel. Hi ha simetria, trencada pels braços. Importa el simbolisme, no el realisme. Lletres alfa i omega (primera i última de l’alfabet grec) representant que Déu és el principi i el final de tot. Déu té els peus posats a un escambell (tamboret) i és més gran que qualsevol personatges (jerarquia).Frontalitat.  Hieratisme  Simetria.  Fort cromatisme de colors purs.  Plecs estereotipats.  Un cert bizantinisme i influencia de les miniatures mossàrabs.  Perspectiva jeràrquica 

Anàlisi conceptual

Significat: explicar al poble analfabet passatges de la Bíblia; portat bé, fes bé les coses i sigues un bon cristià, perquè moriràs i Déu et jutjarà. Teofania, manifestació de la divinitat de Déu. Funció: decorativa i pedagògicaEn el centre la Maiestas Domini, amb el llibre amb l’ inscripció .Ego sum lux mundi. [Jo soc la llum del mon]. i les lletres alfa i omega [principi i fi]

Al seu voltant els quatre evangelistes amb els seus símbols : Joan/àliga; Mateu/àngel; Lluc/toro i Marc/lleó. Una sanefa amb els noms de Maria i els sants dona pas al registre inferior. En la part superior hi ha la ma de Deu que beneeix i l’anyell, símbol de Crist mort i

ressuscitat.

Autor: el mestre de Chartres

Cronologia: 1194-1220 (Consagració 1260) 

Localització: Paris 

Estil: Gòc 

Material: pedra

Sistema: arquitarvat i voltat

Context històric i cultural: 

Període inicial del gòtic. Creixement de les ciutats (es necessiten nous edificis com (llotges, palaus, catedrals...).  Afirmació del poder reial que començarà a patrocinar a l’art.  Naixement de les lleis i instucions estats medievals: Parlaments o Corts Generals, Ajuntaments… S’inicia un període d'expansió gràcies al perfeccionament dels mètodes agrícoles i comercials (etapa de prosperitat econòmica i comercial).  Sorgiment d’una nova classe social: la BURGESIA. Aquest nou grup d’influència urbana facilita que la cultura passi en mans d’ordres mercantils.Expansió econòmica interrompuda a mitjans del segle XIV: Crisi de la Baixa Edat Mitjana

Anàlisi formal

Planta de creu llana que s’arcula en tres naus longitudinals. Capçalera molt desenvolupada amb un deambulatori doble.  L’absis està estructurat en set trams i s’obre a tres petes capelles radials o absidioles.  La nau central es divideix d’un alçat en tres nivells: Arcades d’inferior arc apuntat. Trifori. Claristori.  El sostre es tanca en volta de creueria. Elements de suport → - Torres (alleugereixen el pes) - Pinacles i arcbotants (per  contrarestar la força de l’edifici).  Elements sostinguts →  - Coberta formada per voltes - Arcs són ogivals. Façana → s’hi observa un trifori seguit d’una rosassa de grans dimensions.  Torre dreta: coronada x agulla romànica

Anàlisi conceptual

Funció: Centre de pelegrinatge, Funció litúrgica,  Didàcca, Religiosa. 

Significat: Gran poder de la religió cristiana

Autor: desconegut

Cronologia: finals segle XII-XIV

Localització: Tarragona

Estil: gòtic

Material: pedra i fusta

Context històric

Petició de Ramon Berenguer IV que s’inicia amb la petició a l’abadia cistercenca de Fontfreda a la vora de Narbona l’any 1150 on es demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als sarraïns per la repoblació de la zona i de l’altra, la religiosa. Segle XI, l’Església alhora que constituïa el monopoli cultural i, fins i tot, a vegades, dirigent, de tota la societat.A partir del segle XIII la vida a les ciutats es revitalitzarà, el comerç va prosperar i l’economia monetària comença a prendre nova volada. Creixement demogràfic i perfeccionament de les tècniques agrícoles, període d’expansió. S.XII, sorgiment de la burgesia, desenvolupament mercantil. Segle XIV “crisi de la Baixa Edat mitjana” amb catàstrofes demogràfiques i econòmiques (fam, guerres, epidèmies) 

Anàlisi formal

Estil: Gòtic amb les característiques pròpies que li confereix el seu caràcter de monestir cistercenc. Característiques: l’orde del Cister va organitzar la fundació de Moreruela (Zamora) i les de Poblet i Santes Creus a la Catalunya Nova, Piedra a Saragossa i Santa Maria de la Huerta a Sòria. Així es va introduir un nou concepte arquitectònic on l’austeritat era un obstacle per a la decoració però afavoria l’avenç tècnic vers el que després havia de ser el gòtic. Els primers elements que es van importar de França van ser les ogives, els arcs apuntats i l’increment de l’alçada de les naus. Aquests elements també van influir en les grans construccions encara romàniques que es feien a finals del segle XII (Lleida, Sigüenza, Àvila ). Parts: claustre, església, cuina, refectori, calefectori,  sagristia antiga,  Sala Capitular,  biblioteca,  antic refectori.,  refectori dels conversos.

Tipus de coberta: Església. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per sis arcs torals, mentre que les dues laterals presenten coberta de volta de creueria. Claustre: Les quatre crugies són cobertes amb voltes de creueria apuntada i els arcs apuntats, que delimiten tres parts del pati interior ,presenten una sòbria traceria gòtica,d’acord amb l’austera decoració geomètrica i floral dels capitells. Sala capitular. un auster espai quadrat amb quatre pilars octagonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’ on arrenquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. Dormitoris. Una immensa nau gòtica de 87 metres de llargada i 10 m d’amplada, té un sostre de fusta de dos aiguavessos, i 19 arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules ben treballades. 

Anàlisi conceptual

Significat: ideal cistercenc on es va promoure un retorn a l’ inici. Volen,simplement, retrobar i assegurar unes condicions en les quals sigui possible la recerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, la lectura i el treball (“ora et labora”).

Funció: L’austeritat en les formes i la funcionalitat van ser els elements clau. una església per pregar, una sala capitular dedicada a la lectura diària dels capítols de l’orde, el refectori i el dormitori per fer els àpats i dormir en comunitat. A més del claustre, una biblioteca i un celler i un conjunt de dependències per al desenvolupament de la vida agrària. 

Autor: Giotto                                      Estil: italogòtic

Cronologia: XIV                                 Materals/tècnica: al fresc

Localització: Itàlia                              Tipologia: capella

Context històric

Al segle XII, feudalisme, religió i monarquia van marcar les pautes d’una societat que, gràcies al creixement demogràfic i al perfeccionament dels mètodes agrícoles i comercials, va iniciar un període d’expansió. Fenomen de les croades i el pelegrinatge. • Aquest procés de creixement i millora va culminar al llarg del segle XIII, període de prosperitat econòmica i comercial. Neix la burgesia, amb poder degut a l’enriquiment mercantil. Sorgeixen les primeres universitats• L’expansió econòmica dels segles anteriors es va veure interrompuda sobtadament a mitjan segle XIV per la denominada crisi de la Baixa Edat Mitjana. La fam, les guerres i les epidèmies (pesta negra del 1348) van significar el daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats europees.

Anàlisi formal

Formes tancades o dibuixades Algunes escenes estan destruïdes, altres han perdut el seu color primitiu. . • Les pinzellades són homogènies, tot i que Giotto va comptar amb l’ajuda de deixebles que van seguir fidelment les indicacions del mestre. Es pot apreciar la representació dels vels transparents i de cabells, amb magnífiques gradacions i encertades tonalitats.• Substitució del fons daurat per paisatges i arquitectures que evidenciaven la seva voluntat de crear nous efectes espacials.• L’estudi anatòmic de les figures, que en perfila els contorns a través de la línia, fa que aquestes guanyin una major volumetria corporal, que permet diferenciar amb nitidesa la figura del fons. • Destaca la representació dels seus estats d’ànim mitjançant gestos i expressions. • Seguint l’escola pictòrica de Siena, va mantenir l’ús del pa d’or en les aurèoles dels personatges sants.• No utilitza la perspectiva jeràrquica, comuna en la tradició gòtica.

Anàlisi conceptual

Tema: el judici final i el prendiment Finalitat: Manada contruïr per Enrico Scrovegni per allotjar les restes mortals del seu pare i expirar-se de pecats.  Significat: El tema de l’avarícia. Giotto va pintar catorze al·legories de vicis, al costat esquerre, i al·legories de virtuts, al dret, a les bandes inferiors dels murs. El missatge podria ser “els vicis condueixen a l’infern i les virtuts a la salvació”. • La iconografia d’aquests frescos té el seu origen en el Nou Testament

Iconografia: cicles vitals de la Verge Maria i de Jesús, i que es tanquen amb l’escena del judici final.  A la paret esquerra es relaten episodis del naixement i la infància de Jesús, A la banda superior del mur esquerre, es relata la vida dels pares de Maria: l’anunci d’un àngel a santa Anna de la seva propera maternitat. 

Autor: berenguer de montagut

Cronologia: XIV 

Estil: gotic avançat

Localització: BCN

Material: pedra

Sistema constructiu: voltat i arquitravat 

Context històric

• Naixement de les universitats.  La relació amb Déu i amb tot allò sobrenatural va adquirir un caire més moderat que en segles anteriors • En contraposició amb el romànic rural, feudal i monàstic, es desenvolupà el gòtic urbà, que va substituir el monestir aïllat al camp per la catedral ciutadana. • Noves condicions socioculturals - Una estructura social nova: a partir del segle XIII després de les croades, es van crear rutes noves i s’hi va desenvolupar un comerç creixent i va sorgir una indústria artesana incipient que va concentrar molta gent a les ciutats, on es van anar configurant els gremis i els burgs i un nou personatge: el burgès. - Aparició de les ordes mendicants (franciscans i dominics).- Pesta Negra. 

Estil i anàlisi formal

Planta i espais: Planta de tres naus, separades per vuit esveltes columnes octogonals L'absència de transsepte, el reduït nombre de columnes, l'escassa ornamentació i la poca diferència d'alçada entre la nau central i les laterals, donen com a resultat un espai summament ampli, vertical i diàfan.Molt ail·luminació Tipus de volta: • Volta de creueria

Estructura de la façana: • La volumetria de la façana s'estructura horitzontalment en cinc espais A la façana veiem una portalada amb un conjunt d’arcs, que ens indiquen que es gòtica. Timpà semicircular decorat. Hi predomina la línia horitzontal, però a dins la vertical pels pilars, les voltes i arcs apuntats. Hi ha una rosassa a dalt que té vitralls.

hi ha 8 pilars octogonals i entre ells hi ha 13m de separació. Dona la sensació visual de que l’espai és obert. A santa maria del Mar no hi ha arcbotants. Hi han vitralls, que donen un aspecte de lluminositat. Els murs no són pesats.Hi ha voltes de creueria, tan a les naus laterals com a la principal. Hi ha 2 torres que fan la funció de campanar.Al vitrall es mostra la coronació de Santa Maria. no té transsepte però si deambulatori i absidioles.

Significat • La seva construcció va ser en bona part sufragada pels mercaders, nobles i gremis marítims que vivien al barri. Segons una coneguda llegenda de la ciutat, santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona, havia estat enterrada en aquest mateix lloc al segle VI.

Procés d'expansió urbana i la intensa activitat constructiva que va experimentar la ciutat durant el segleXIV, arran de l'impuls econòmic del segle anterior. 

Funció: • Litúrgica. Religiosa, dedicada a la Mare de Déu, protectora del mar i les activitats marítimes. 

Autor, Claus Sluter 1350 – 1406/ Stephan Sluter de Werver

Cronologia, 1396-1405

Localització, Cartoixa de Champmol, Dijon (França)

Estil:

Materials:

Tipologia, grup escultòric

Tema, religiós

Context històric

L’obra es situa a final del s. XIV i començaments del XV. Europa comença a recuperarse de la crisis provocades per l’epidèmia de pesta negra que va assolar el territori; encara continua la guerra dels Cents anys,La recuperació econòmica es veuré en el ressorgir del comerç a les ciutats flamenques i també en algunes ciutats del nord d’Itàlia.És una zona agrícola molt desenvolupada. El ducat de Borgonya, La seva situació estratègica el portarà a ser objecte de disputa entre la corona francesa i els Habsburg. En el s. XV aquest ducat va ser una de les grans potències europees, sobretot des de que va incorporar el comtat de Flandes, i va desenvolupar un gran mecenatge artístic.

Anàlisi formal

Material: pedra calcària.  S’assenta sobre una base hexagonal.  Aquesta autonomia de l’escultura n’emfasitza la monumentalitat.  Caràcter realista dels profetes (apareixen amb diferents expressions de meditació/inspiració/irritació)   La corpulència dels cossos i la seva expressivitat és ressaltada pels plecs dels vests → això crea un efecte de clarobscur.  Els trets individualitzats dels sis personatges , el gest i el naturalisme amb què han estat esculpits converteixen aquestes estàtues en autèncs → retrats psicològics.  Estaven policromats (actualment es conserven algunes zones amb colors blaus i daurats).

Anàlisi conceptual

Significat: El pou vol establir una vinculació entre l’Antic i el Nou Testament ja que la passió i mort de Jesús havia estat profetitzada pels grans patriarques i profetes. Vol mostrar també el canvi religiós de l’època on es vol transmetre un humanisme més accentuat, com hem dit abans, els profetes es mostren com persones humanes.

Autor: Van Eyck

Cronologia: XV

Localització:  Londres

Estil: gòtic flamenc

Materals/tècnica:  oli sobre fusta

Tipologia: escena costumista

Context històric

Van Eyck era miniaturista (pintures en miniatura) i el va contractar Arnolfini. Es va pintar a Brujas. A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats, especialment a la península Itàlica i a Flandes. Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca. a) 1434. Països Baixos dependents d’Espanya. 

Anàlisi formal

Retrat de cos sencer d’Arnolfini i la seva dona. Arnolfini fa gest d’acceptació (com a marit), és molt rígid, és descalç. La dona té postura submisa. Un petit gos ens mira des dels seus peus. Llit amb dossel (bon poder econòmic)És la primera vegada que s’utilitza el mirall, hi ha molt de detallisme al vel. Es veu la signatura de Van Eyck. La làmpada només té una espelma (presència de Déu)

Colors: verd, vermell, marró. La il·luminació entra per la finestra de l’esquerra. Sobre la composició veiem que hi ha profunditat per les taules del terra i el sostre. El punt de fuita és el mirall (amb medallons i sentit religiós) Hi ha verticalitat, elements distribuïts en diferents plans.

Anàlisi conceptual

Significació: Gos; llibertat. Mans; unió del matrimoni. Espelma; Déu. Peus descalços: cerimònia sagrada. No se sap si està embarasada. Llit vermell: passió

Funció: commemorativa i decorativa

Autor:Pere Comte i Joan Ivarra

Cronologia: s XV-XVI

Localització: València

Estil: Gòtic

Materials: Pedra i marbres de colors.

Sistema constructiu

Context històric

Descobriment d’Amèrica l’any 1492 Regnat Isabel de Castella i Ferran d’Aragó [Reis Catòlics] i després de Carles I d’Àustria. Gran auge del comerç marítim i de les transaccions comercials Lluita pel poder a Europa entre Carles I i Francesc I de França Tradició comercial de la Corona d’Aragó: Llotges a Barcelona, València, Mallorca, Saragossa Valencia centre d’intercanvis culturals amb Itàlia.......

Anàlisi formal

La llotja esta dividida en 4 espais: la Sala de Contractació (on es duien a terme les transaccions); la Sala del Consolat de Mar (on es resolien els diversos litigis que hi havia entre mercaders), el Pati dels tarongers i la Torre. Des de l'exterior es distingeixen 2 cossos separats per la torre. A la dreta, la Sala de Contractació presenta una façana amb una porta monumental d'arc apuntat flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceries. A l'esquerra, el Consolat de Mar presenta 3 pisos compostos per: una planta baixa amb finestrals quadrangulars; una planta noble amb finestrals tripartits per columnes coronades amb traceries; i un

tercer pis amb finestrals d'arc flamíger separades per contraforts coronats per pinacles (entre els quals hi ha 8 parells de medallons renaixentistes amb figures d'herois, reis i déus - de contingut clarament humanístic i èpic, fets segurament per Jaume Vicent-).  La decoració exterior es complementa amb merlets i gàrgoles, que representen persones en actituds indecoroses i animals fantàstics.  A l'interior, els 4 espais tenen planta rectangular. La Sala de Contractació es divideix en 3 naus a partir de 8 columnes helicoïdals sense capitell, que juntament amb 16 columnes adossades als murs sostenen la volta de creueria de rica nervadura. Tot plegat dóna la sensació d'una nau única a la recerca d'un espai unitari, diàfan i amb un mínim d'obstacles a l'interior (construcció ja aplicada en d'altres edificis religiosos). Al Consolat de Mar destaca el sostre de cassetons de fusta poligonal. La Torre acull una capella a la planta baixa i una presó (destinada als comerciants que incomplien les seves obligacions). S'hi accedeix per una espectacular escala de caragol considerada una obra mestra de l'estereotomia (art de treballar la pedra). Al Pati de Tarongers hi destaca una font central i les filigranes dels finestrals ogivals.

Anàlisi conceptual

Funció:Sala de Contractació: transaccions comercials Consolat de Mar: Sala de justícia per resoldre els litigis que hi havia entre els mercaders Torre: Presó i capella Pati dels tarongers: zona de descans i gaudi  Significat: símbol del poder econòmic de la ciutat

Autor: el Bosco

Cronologia: XVI

Localització: Museo del Prado

Estil:gòtic flamenc

Tècnica: oli sobre fusta

Tema: representació personal del món 

Context històric

Flandes territori de la Corona Espanyola. Regnat d’ Isabel de Castella i Ferran I d’Aragó. A la mort de Isabel[1504] hi ha la regència del cardenal Cisneros. Roma centre del poder religiós i cultural. A la mort del Papa Alexandre VI es nomenat Papa Juli II. Paper repressor de la Inquisició. Conquesta de territoris d’ultramar per Espanya i Portugal. Tractat de Tordesillas. Es funden les universitats de Valencia[1500] i Alcalà d’Henares [

Anàlisi formal i estil

És un quadre enigmàtic, detallista.

1. El paradís

2. El jardí de les delícies

3. L’infern

Utilitza el color per donar expressivitat. 

1. Predominen el color verd de la gespa, blau i groc (purs i sense barrejar)

2. Mateix que 1

3. Predomina el color negre i un color roig fosc

Les figures són petites i molt perfilades. Molt detallades.

Composició: creació, perversió de l humanitat i com de dolent seria l’infern. En les 3 taules hi ha un estany (element conductor).

 1.Déu caracteritzat de jesucrist crea a Adam i Eva. Té un peu a asobre de l’altre (com jesucrist al ser crucificat) Hi ha lluminositat i l’estany és clar.

2. carrera al voltant d’un estany on hi ha dones nues. Parella dins de l’esfera de cristall (el plaer és tan fàcil com el vidre). Hi ha una carrera d’homes a caball. Música com a element pecaminós.

3. Elements musicals (invitacions als pecats). Orelles i ganivet. L’estanys és fosc.Dimoni caganer, màquina de tortura (orelles), color negre. Terç superior on hi ha la destrucció de la ciutat. Porc monja: crítica a l’Esglèsia.

Anàlisi conceptual

Significat: El tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers de la vida son efímers i que les conseqüències de deixar-s’hi portar son el sofriment, la desgracia i la impossibilitat de ser feliç. Funció: Didàctica i moralitzant.

Autor: Dalmau

Cronologia: XV

Localització: MNAC

Estil: gòtic

Materials/tècnica: oli sobre fusta

Funció política, decorativa

Context històric

Europa de les capitals. Auge del comerç. Poder de la burgesia i dels estaments ciutadans. Inici d’un nou corrent de pensament: l’humanisme.Renaixement italià versus gòtic europeu.

Anàlisi formal

Té més importància el color que el dibuix (llampants). La verge destaca pel blau quan hi predomina el vermell i el verd. També destaca el nen blanc. La composició és simètrica marcada per la mare de Déu, que està a sobre d’un tron d’artesania. La sensació de perspectiva s'aconsegueix per la col·locació de les baldoses i els paisatges de fons. Els membres del consell són realistes i tots mostren hieratisme. Hi ha molts detalls, com els cabells, les filigranes del tron. Hi predomina la línia vertical.Utilitza la tècnica de les veladures, on superposa capes. Perspectiva centralitzada en el mosaic de terra i l’incipient paisatge de fons. Predomini de les línies verticals. Representació arquitectònica en grisalla.

Realisme d’influència flamenca. Tècnica: Oli i tremp sobre fusta. Utilització de les veladures en el perizonium (vel transparent que cobreix el nen Jesús)

Anàlisi conceptual

Tema: Al centre la Verge amb el nen Jesús. A l’esquerra de la composició es representa santa Eulàlia –patrona de Barcelona– amb tres consellers Joan Llull, Francesc Llobet i Joan Junyent, i, a la dreta, Sant Andreu –en la seva festivitat el 30 de novembre s’escollien els cinc consellers principals del Consell de Cent– amb Ramon Savall i Antoni Vilatorta. 

Significat: cabells deslligats; símbol de virginitat. Corall al coll: símbol de bona sort Es pot veure en el medalló i en el paviment l’escut de Barcelona.Els membres volien ser retratats

Funció: Commemorativa: Retrat dels cinc membres principals del Consell de Cent. Decoració de la capella de la Casa de la Ciutat.